Avui, com ja és costum
d’en Toni s’Apotecari,
noltros venim de molt lluny
per omplir aquest escenari.
De Sa Pobla, de Sant Jordi,
de Manacor i de Palma
venim a cantar cançons
i a menjar pa i sobrassada.
Arribam des de Mallorca
a la terra catalana.
Per uns és la nostra mare,
per altres una germana.
No haurem de fer cap esforç
per entendre la cançó
parlam una sola llengua
a Gràcia i a Llucmajor.
Voldria que els mallorquins
vessin quanta germanor
hi ha aquí avui vespre.
Fa fred, però hi ha escalfor.
Tots aquells que encara pensen
que hauríem d’estar enfrontats
haurien de venir a Gràcia,
veurien que hi van d’errats!
En Toni m’ha demanat
que parli de llangonissa,
m’ho ha deixat encomanat
enc que sia una pallissa.
Com que poca cosa sé
referent a sobrassada,
he pensat: consultaré
a gent molt més il•lustrada.
He cercat per internet,
he llegit l’enciclopèdia
i tot el que he tret en net
no ha estat més que una misèria.
M’he decidit a pensar,
a fer funcionar es cervell;
m’he posat a cavil•lar
com si fós un home vell.
He recordat que fa temps
gent de la nostra contrada
va deixar escrits uns versos.
N’hi haurà algun de sobrassada?
He mirat el cançoner
del pare Ginard, d’en Gili,
i he trobat moltes cançons
totes plenes d’equilibri.
|
Unes són de Sant Antoni,
altres són de camaiot,
unes són sobre el dimoni,
altres sobre s’endiot.
Unes sobre s’aucellet,
altres sobre purgacions,
unes són sobre mamelles,
altres sobre conions.
Unes canten a ses verges,
altres són sobre sa dona,
unes parlen des vicari,
altres canten a sa poma.
N’he trobades sobre figues
i també sobre aubellons,
n’he trobades sobre nines
i sobre dos galindons.
N’he llegides de ses faves
i també des passarell,
n’he vistes d’es canelobre
i algunes d’es foradell.
De faldes i de faldetes,
de perdius i perdiuetes,
de fonois i de cotorres,
de puputs i de moixetes.
De polítics, capellans,
Mares de Déu i de frares,
algunes sobre fadrines,
altres sobre botifarres.
No n’hi ha de llangonissa,
ni tampoc de sobrassada.
Jo ja estic desesperat:
en Toni la m’ha jugada.
I si parlàssim d’es porc,
de sa xulla, d’es potons,
d’es saïm, de sa panxeta,
d’es llom i d’es seus collons?
Si parlàs de Sant Antoni,
sant venerat a Sa Pobla,
també a Artà i a Menorca,
acompanyat del dimoni?
I si xerràs de matances,
de garrides matanceres,
de ses sopes i des frit
d’aquelles bones cuineres?
Si parlàs de trilingüisme
o bé xerràs d’autopistes,
si parlàs de vora mar
o bé parlàs d’urbanisme?
|
Si vos parlàs d’havaneres
o bé del senyor rector,
si vos llegís un poema,
si cantàs una cançó?
I si parlàs d’hospitals,
o parlàs des territori,
o parlàs de La Real?
Ajudau-me, Sant Antoni!
I Sant Antoni m’ha dit:
Vols deixar sa sobrassada?
Vols deixar ja de fer gloses,
que tens sa gent emprenyada?
Convida tothom anit
a passejar i a fer bauxa.
Deixa ja sa llangonissa
fins que estigui ben torrada.
A la fi ho he trobat!
després de tant de patir.
No és de sa sobrassada
de lo que hem de parlar anit.
Gràcies, jo vos vull donar
Sant Antoni d’es porquet,
per aquest miracle vostre
enc que sia petitet.
Vos he de dir que molts d’anys
com enguany poguem fer festa.
Que disfruteu de valent
entre gent tan maca i llesta.
Vos he de dir que torreu,
que mengeu botifarró,
que tasteu sa sobrassada,
que xarrupeu el licor.
Que begueu vi del més bo,
que mengeu pa i llangonissa,
que tasteu es rom cremat.
No importa que aneu a missa!
Menjau, cantau i beveu,
mirau culs, cuixes i anques.
Beveu, cantau i menjau;
no vos n’aneu per ses branques.
Digau tots amb veu ben forta,
amb veu clara, amb veu potent:
Deixa d’emprenyar la boga!
Que corri ja l’aiguardent!
Que quedi inaugurada
a Gràcia, en aquest moment,
aquesta festa poblera
plena de gran sentiment.
|